viernes, 17 de febrero de 2012

Albelda, el gran capità, arribarà a les 15 temporades en el València CF



Va debutar en la campanya 97-98, va jugar cedit al Vila-real en la següent i és futbolista del València des de la 1999-2000. David Albelda, el gran capità, seguirà com a jugador del club fins al juny de 2013, amb el que assegura una trajectòria de quinze campanyes en l'entitat.

Nascut fa 34 anys a la localitat valenciana de Pobla Llarga, David Albelda va entrar en la història de l'entitat fa ja algun temps, però la continuïtat en l'equip li fa fer un pas més en la línia de convertir-se en un dels futbolistes en registres sense precedents en la història del València.

En el capítul del número de temporades al club, només té per davant a Ricardo Arias i setze campanyes en l'entitat, ja que ha igualat a Vicente Asensi, Fernando Gómez i el porter José Manuel Sempere. En el balanç de partits oficials jugats, només Arias i Fernando el superen.

Es convertix, amb aquesta renovació, en un dels últims representants d'una espècie en extinció, la dels jugadors que han completat la pràctica totalitat de la seua trajectòria al club i que, a més, són de la terra.

Vicente Asensi, Antonio Puchades, Manolo Mestre, Roberto Gil, Pepe Claramunt, Joan Sol, Ricardo Arias, José Manuel Sempere, Javier Subirats o Fernando Gómez són només alguns dels futbolistes valencians i valencianistes amb les empremtes que ha seguit David Albelda.

No obstant això, poc tenen que envejar a l'actual capità de l'equip, que ha sigut 51 vegades internacional i que ha viscut amb plenitud els moments d'esplendor del seu equip en la primera dècada del Segle XXI.

Albelda va ser campeó de Lliga el 2002 i 2004, campeó de la Supercopa d'Espanya (1999), de la Copa de la UEFA i de la Supercopa d'Europa el 2004 i integrant de l'equip que va ser elegit millor del Món l'any 2004.

També figura en el seu palmarès el títul de Copa del Rei l'any 2008, encara que el València el va obtenir en el moment més amarg per Albelda de tota la seva etapa valencianista, quan l'entrenador de l'equip, Ronald Koeman, i el màxim accionista de l'entitat, Juan Soler, van decidir apartar-lo de la plantilla.

A més de la seva capacitat individual, va conformar, al costat de Rubén Baraja, una parella dins del terreny de joc amb pocs precedents i molt difícil de superar al València, una parella que va recordar a altres il lustres com les formades per Pasieguito i Puchades o per Paquito i Roberto Gil. Sempre donan equilibri al València en el seu treball al centre del camp amb el dorsal "6" a l'esquena, David Albelda és un clàssic migcampista de contenció, que es meneja a la perfecció per davant dels centrals, arrisca el just amb la pilota als peus i s'incorpora poc a l'atac.

És un jugador dur, a qui li han mostrat moltes targetes al llarg de la seva carrera, però que maneja el ritme dels partits i es converteix en una garantia d'eficàcia per als jugadors que l'envolten.

I no li han regalat la renovació. Se la ha guanyat partit a partit. Lluita com el primer perque sent el fèrro, sent els colors, té ixe sentiment valencianiste difícil ja de trovar.

De moment el vorem en Mestalla un any més. Lo ideal sería que el primer capità que xafara el Nou Mestalla amb el braçalet en partit oficial fora ell. Perque s’ho mereix…

2 comentarios :

  1. Ja tenía ganes de coincidir plenament en tu en alguna cosa. Per a mi ha segut el millor jugador de l'historia del València. Cert es que no tinc la perspectiva histórica que poden tindre gent de mes edat. Pero de lo que jo he pogut vore, no tinc duptes de que ha segut el mes gran. No ja com a jugador esquisit, desequilibrant, baló d'or...NO. Lo més gran fa referencia a viure la profesió amb intensitat. Viure el valencianisme i sentir el ferro que diu Ximo. Dur el braçalet amb orgull. Representar als valencianistes y també als valencians. No amagarse mai. Donar la cara dins i fora del camp. Ademés de tots els tituls, de formar part d'un dels valencies mes gran de l'historia (no mes ha tingut 2: la delantera eléctrica anys 40/50 y el Benitez-Team).
    Del episodi desagradable amb Kooeman, ell es l'unic que segueix en actiu, ni el propi Kooeman crec que está entrenant. Ademés en actiú i necesarí, perque de tots els 6 que te el VCF en plantilla, sense dubte es la millor opció.
    Enhorabona Capità. Etern Capità.

    ResponderEliminar
  2. Es veritat que a Albelda, quan se retire, no se'l recordarà pel seu virtuosisme, pels seus gols ni faceta tècnica. Pero "el cervell del doblet" Pipo Baraja tenía al complement perfècte. Perque futbolísticament parlant Albelda es ixe jugador de mig camp que dona equilibri al equip, que mana a la parcela defensiva i que es capaz de fer de lliure com els de abans.

    N'hi ha una corrent xicoteta que encara no li ha perdonat lo de sentar en el banquet d'un juí al president del VCF d'aquell entonces Bautista Solar, perque la demanda fou contra ell i no contra el club, encara que indirectament ixquerem en els mitjans de comunicació com a tal pleit.

    Albelda va reconeixer que se va enganyar peró que ho estaba pasant molt mal per tot lo que Koeman va montar i desfer.

    Peró capítul ixe apart, no se pot negar la seua entrega i viure el valencianisme amb intensitat i orgull. Bòna mostra d'això va ser el que va dir quan després de l'era Koeman i ja recuperat per al equip, va fer un partidaç en Mestalla contra el Barça i Emery que ho va vore el va canviar faltant uns minuts per a que rebera el recolzament del públic. Ixe día després de la gran ovació que va rebre, David va dir que havía sigut ú dels moments més emotius de la seua carrera comparable o millor inclús a nivell personal que els títuls aconseguits... perque després de ser xiulat per part de Mestalla, va rebre el perdó i reconeiximent de tot el públic ficat en pèu i corejant el seu nom.

    Qué vol dir això? pues moltes coses... que per damunt inclús de victòries i derròtes necesitaba tindre i recuperar el recolzament i reconeiximent de la seua afició.

    També tinc que dir que com L'Agrupació de Penyes va emetre aquell excesiu crec jo, comunicat en el que s'acusaba als jugadors de no lluitar per l'escut, varem tindre por de que no acudira al acte de la celebració de la PENYA NOULAS perqué aixina com a atres els bufa la gamba ixes coses, Albelda sent el fèrro i que li diguen que no ho dona tot pel VCF tots els partits li fot molt. Pot estar millor o pitjor, peró donar-ho ho dona tot.

    Com tú be dius Rafini, ell du el braçalet amb orgull i representa als valencianistes peró també als valencians i no s'amaga i es molt clar i ras quan fa declaracions siga contra qui siga, equips protegits pels arbrits com els 2 gegants, no s'amaga amb les derrotes i diu lo que pensa sempre defensant uns colors, cosa que diu haver triat com a jugador de la terra i profesional també.

    El seu palmarés es envidiable peró tot lo que hem comentat fa d'ell com bé dius, ú dels més grans o inclús del més gran de l'historia del VCF.

    ResponderEliminar