martes, 5 de junio de 2012

Benvingut a casa "Flaco"!!!



Mauricio Pellegrino (Leones-Argentina, 5 d'octubre de 1971) torna huit anys després a València per a dirigir la banqueta de Mestalla, un lloc que era poc habitual en la seua època de jugador pel seu gran protagonisme en el camp. Metòdic, professional, competitiu, estudiós dels contrincants ... el "Flaco" era una referència en la plantilla des que va arribar el 1999 procedent del FC Barcelona i fins que se'n va anar l'estiu del 2004 destinació Liverpool.

El nou tècnic blanc-i-negre afronta un repte molt important en la seua carrera, el primer en la seua nova faceta com a entrenador, després que com a futbolista donara el salt del Vélez Sarfield d'Argentina a Espanya. "Somniar, ho somnie tot, com un xiquet" ha dit en la seua presentació. El reconeiximent de Mestalla ja te'l vares guanyar, cosa difícil, no cregues. Ara te desitgem lo millor, que serà lo millor per al nostre València. Sigues benvingut a la teua casa...

En el Vélez Sarfield ho era tot i va conquistar nou títuls: tres Tornejos de Clausura, un Torneig Obertura, una Copa Libertadores, una Copa Intercontinental, una Copa Interamericana, una Copa Sud-americana i una Recopa Sud-americana. Però ell va apostar molt fort per un canvi d'aires i, en el seu primer any, va guanyar la Lliga amb el FC Barcelona abans de que Héctor Cúper li demanés al València CF que el fitxara.

Pellegrino va anar de menys a més, va tenir un inici complicat, amb alguns dubtes, però va ser assentant a poc a poc en l'equip fins a arrivar a ser una peça bàsica. Li agradava i li agrà tant el futbol que estudiava als davanters contraris, a les plantilles rivals i la seva forma de jugar. Al costat del porter Santiago Cañizares repassaven hores i hores les virtuts i defectes de cada un dels contrincants, lo que els permetia saber els punts forts però també els fluixos dels seus enemics.

Amb el VCF va guanyar dos títols de Lliga, una Copa de la UEFA, una Supercopa d'Europa i una Supercopa d'Espanya, i després de l'estiu de 2004 es va despedir de l'afició valencianista per jugar a la Premier League amb el Liverpool. Al club d'Anfield va disputar alguns partits i a mitat de temporà va tornar a Espanya per jugar al Deportivo Alabès.

Al acabar la campanya va penjar les botes i va treballar al planter del València CF dirigint al Cadet fins a 2008, quan Rafa Benítez el va cridar per ser el seu segon entrenador. Després se'n va anar amb el tècnic madrileny a l'Inter de Milà. El València CF l'ha cridat i ha vingut sense dubtar-ho en fam de menjarse el món. I és que torna a casa...

1 comentarios :

  1. Ningún entrenador te asegura victorias. Ni los más laureados ni los novatos. Ni los amarrateguis ni los que juegan abiertos. Los requisitos de un entrenador tinen que ser dos. El primero motivador. Debe transmitir a la plantilla entusiasmo, fe. Que su equipo (este equipo) cuando se ata las botas, compite, muerde. Vamos a ser bravos, no nos vamos a arrugar nunca, vamos a tener siempre más huevops que el rival...
    Pero eso no es todo. Está bien para motivar al grupo, para encender los ojos con sangre de los jugadores. Pero luego hace falta que el equipo sepa a lo que juega. Que ocupe los espacios con sentido. Que sea un equipo estrecho, sin espacios. Y por contra que aproveche los que le deja el rival. Que sepa dormir el partido o que lo lleve a una intensidad tal que el contrario maldiga el haberse persentado. Que domine la táctica, la estrategia. Que cada pieza del engranaje sepa que tuerca debe apretar en cada momento. Que asfixie al rival en campo contrario, que teja una telaraña en su proipio campo. Que sea contundente en las dos áreas.
    ¿Funcionará el Valencia de Pellegrino así?. Nadie lo sabe. Lo veremos.
    Argumentos a favor tiene: es un estudioso del futbol, ha vivido dentro y fuera del campo con Benitez, es joven, tiene ganas, conoce el club, la ciudad...
    En contra, Mestalla no deja pasar ni una. Dos empates y una derrota y el run run de la grada junto con la brisa de la malvarrosa te cala en los huesos, para que en la próxima meada fuera de tiesto el coro che afine aquello de mister vete ya!!.
    Que te vaya bonito, Flaco!!!
    Aprovecho, ya que va de entrenadores, para transmitir áninmos al entorno de Manolo Preciado, que según las últimas noticias acaba de fallecer de un infarto. A falta de la firma, había llegado a un acuerdo con el Villarreal para que fuera el mister para esta campaña en el infierno. Descanse en paz.

    ResponderEliminar